Un pare econòmicament acomodat volia que el seu fill sabés què era ser pobre i el va portar a passar un cap de setmana a la muntanya amb una família de camperols.
Tornant cap a casa el pare li va preguntar al fill:
- Què t'ha semblat l'expereriència?
- Bona - va dir el fill.
- I, què has après? - Va dir, de nou, el pare
- Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre. Que nosaltres tenim una piscina amb aigua estancada que arriba a la meitat del jardí i ells tenen un riu amb aigües cristal.lines on hi peixos i altres animals. Que, per la finestra de casa, nosaltres veiem edificis, cotxes i asfalt i ells veuen muntanyes, rius i animals. Que nosaltres importem llanternes d'Orient per il.luminar el nostre jardí i ells s'il.luminen amb la llum dels estels i la lluna. Que nosaltres comprem més i més i mai estem contents del tot i ells sembren i cultiven únicament el que necessiten i són feliços amb el que tenen. Que nosaltres escoltem Cds i ells escolten la simfonia de granotes, ocells i altres animals. Que nosaltres cuinem amb forns elèctrics menjars congelats que sovint no tenen gust a res i ells tot el que mengen té aquest bon gust de menjar fresc i acabat de cuinar. Que, per protgir-nos, nosaltres vivim tancats en cases amb alarmes i ells sempre tenen les portes obertes perquè tots són amics. Que nosaltres sempre anem amb presses i males cares i ells sempre tenen un somriure per oferir-te. Que nosaltres vivim connectats als ordinadors, al mòbil, al televisor... i ells, en canvi, estan conectats al verd de les muntanyes, als animals, als seus cultius i a la seva familia.
El pare va quedar impressionat per la profunditat de les paraules del seu fill, que va acabar dient:
- Gràcies, pare, per haver-me ensenyat com en som de pobres!
