dissabte, 18 de desembre del 2010

Poema de Joana Raspall

Nadal

La nit de Nadal
el bosc s'engalana;
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s'hi
i diu amb tristor:
- Jo ja no soc bona
per res; no tinc
branques.

Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
- Sí, que vals! No ploris!
Seràs el tió!

Font: Poema publicat al diari ARA el dissabte 18 de desembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada